El Romanticisme determina un renovament
profund en el camp de la literatura i de les arts. El Romanticisme va
aportar canvis molt importants en el món cultural. Entre els canvis més
significatius cal destacar els següents:
1) la nova relació entre l’artista i la societat:
l’escriptor i l’artista
reivindiquen la seva funció social i exigeixen la recompensa econòmica
del seu treball;
2) la llibertat creativa:
el romanticisme reivindica el geni creador;
l’obra ha de ser sobretot personal, original, basada en la
imaginació i la intuïció. Aquesta nova concepció de l’obra literària
desemboca en la llibertat de l’elecció del tema, dels recursos i
l’estil, i en la reformulació dels gèneres literaris, que fins aquell
moment tenien unes fronteres molt estrictes;
3) la visió malenconiosa de la vida;
4) la valoració de la literatura i de l’art populars:
el romanticisme, en assumir la intuïció com a base artística,
reivindica l’aportació de la literatura i de l’art populars, fruit de la
intuïció lliure dels pobles; i
5) el nacionalisme:
es manifesta en l’interès per la història i els costums propis de cada
poble. Per això, el romanticisme potencia el desenvolupament de la
novel·la històrica i del costumisme, un model literari que té per
objectiu la descripció d’una realitat (costums, ambients…) en procés de
canvi a causa de les profundes transformacions provocades per la
industrialització i la modernització social.
El
gènere privilegiat és la poesia, especialment durant la primera meitat
de segle. El conreu de la narrativa i el teatre es va normalitzant de
manera desigual a Catalunya, on arrelen més ràpidament, i al País
Valencià i les Illes, on la incorporació de tots els gèneres va ser més
lenta. Per gèneres, podem establir
esquemàticament:
a) en narrativa,
primerament la narració breu costumista i després la novel·la romàntica
històrica, la novel·la romàntica sentimental i la novel·la de fulletó
(caracteritzada per la primacia de l’acció i del sentimentalisme
exagerat, la presència de personatges esquemàtics: el bo, el malvat,
etc., i la senzillesa tècnica) són les opcions dominants;
b) en poesia,
es conrea tant la poesia lírica com l’èpica. La poesia lírica és de
temàtica sentimental o patriòtica, mentre que l’èpica relata
esdeveniments de grandesa heroica, sobretot de l’edat mitjana. A banda
aquesta poesia adreçada a un públic culte, molts autors produeixen una
poesia d’abast popular destinada sobretot a ser publicada en revistes;
c) en teatre, la producció inclou tant el drama històric com el drama sentimental o melodrama.
El
gènere privilegiat és la poesia, especialment durant la primera meitat
de segle. El conreu de la narrativa i el teatre es va normalitzant de
manera desigual a Catalunya, on arrelen més ràpidament, i al País
Valencià i les Illes, on la incorporació de tots els gèneres va ser més
lenta. Per gèneres, podem establir esquemàticament:
ACTIVITAT:
Cerca autors romàntics catalans indicant el gènere literari que conrearen i els títols d'algunes de les seves obres més importants.
Cerca autors romàntics catalans indicant el gènere literari que conrearen i els títols d'algunes de les seves obres més importants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.